La parròquia del Mont Carmel encara fa servir les dues esglésies que integren el santuari, ubicades al capdamunt del barri. Són fruït de l’ampliació de l’antiga ermita del segle XIX, quan va quedar petita als anys 60. Els feligresos van ajudar en les tasques de construcció de la nova basílica i és que la parròquia ha estat clau pel desenvolupament del teixit social de la zona.

La Casa de les Altures, catalogada com a patrimoni d’interès cultural, és un dels exemples més recognoscibles de l’estil neomudèjar a Barcelona. Fou construïda l’any 1890 com a habitatge del director de la Societat General d’Aigües, l’enginyer Nicolau Recúlez. Va ser ell qui va indicar al mestre d’obres que la va projectar, Enric Figueres, com volia que fos l’edifici.

Ara és un campus universitari però durant la Guerra Civil unes 15.000 persones van ser empresonades sense judici per l’exèrcit franquista a les instal•lacions de les Llars Mundet. També han acollit la que durant anys ha estat la Casa de la Caritat de Barcelona.

23 entitats i institucions del món de la cultura i de l’arquitectura i la Gerència d’Habitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona van proposar dedicar a l’arquitecte Ignasi de Lecea el mirador que hi ha al Parc del Carmel, situat entre el Parc Güell i la bateria antiaèria del turó de la Rovira. 

‘Els mistos’ és una de les escultures construïdes a finals dels 80 i principis dels 90 als espais de la ciutat dinamitzats urbanísticament aprofitant les Olimpíades. Amb els anys s’ha convertit en un element característic del barri on s’ubica, la Vall d’Hebron.

Torre Jussana és un dels edificis més peculiars de la part alta d’Horta. En aquesta zona hi ha diverses masies, però els aires neoclàssics d’aquesta torre ubicada, de fet, al barri de la Clota, la fan destacar de manera especial. En l’actualitat funciona com a equipament de ciutat, ja que acull el Centre de Serveis a les Associacions de Barcelona.

La masia de Can Cortada, a Horta, acull des de fa uns anys un restaurant. Abans d’això havia estat la residència de la influent família de Vic que encara li dóna nom i el castell de defensa dels senyors d’Horta. Si ens remuntem encara més en el temps, en trobem els orígens en l’època romana.

Ja fa un temps que la plaça més coneguda d’Horta és la plaça d’Eivissa. Però fa uns anys això no era així. Sobretot quan el barri era un poble independent. Aleshores, era la plaça de Santes Creus la que era el centre de l’activitat de la zona. De fet, acollia l’Ajuntament.