Tot va començar al segle XV. Sis hospitals de Barcelona es van unir per formar l’aleshores hospital general de la ciutat que, molts anys més tard, va esdevenir l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
“Va posar la condició que portés el seu nom. Per això l’hospital Santa Creu, per l’antic hospital i Sant Pau que era el nom del senyo Pau Gil.”
El banquer i mecenes Pau Gil va finançar part de la construcció de l’hospital. Les obres es van executar en dues fases i van durar pràcticament trenta anys. Es va inaugurar quan ja feia temps que funcionava.
PILAR SALMERON, arxivera del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau
“La inauguració va ser el 9 de gener de 1930 i la va inaugurar Alfons XIII.”
L’arquitecte Domènech i Montaner el va projectar amb totes les modernitats de l’època. Els terrenys on es va construir també complien amb les condicions mèdiques estipulades al moment: ubicats fora de la trama urbana, a tocar de la muntanya i encarats al mar.
PILAR SALMERON, arxivera del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau
“Va fer un projecte de dos hospitals en conjunt, de 48 pavellons d’una i dues plantes, tots ells independents, però comunicat per una xarxa de galeries subterrànies.”
Després d’anys funcionant com a centre hospitalari, el Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau acull ara un espai de coneixement format per institucions internacionals en els àmbits de la salut, l’educació i la sostenibilitat.
“El Canonge Colom va ser un d’aquells hospitals que es van fusionar per fer Santa Creu”.
També hi ha l’arxiu on es conserven documents centenaris que expliquen la història de l’indret, nomenat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1997.
