Les Cases dels Periodistes de Can Baró es van construir en el marc de la Llei de cases barates, impulsada a principis del segle XX per fer front a l’increment de la població de Barcelona en aquell moment. Les gestionava la Cooperativa de Periodistes i de barates, però, en tenien més aviat poc.
JUANJO FERNÁNDEZ, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada
“Hi havia dos directors de La Vanguardia, directors d’El Noticiero, directors amb càrrec a l’Ajuntament amb socis d’honor com eren el Rei Alfons XIII i la reina i diversos marquesos i condes. Era un nivell diferent al de qualsevol altre promoció de cases barates de la ciutat"
Es van projectar el 1917 i construir entre el 21 i el 28. La conflictivitat del moment, sobretot laboral, va dificultar l’execució completa del projecte de ciutat jardí que hi havia per a aquest punt de la ciutat, ubicat entre la plaça de Sanllehy, el Parc Güell i la carretera del Carmel.
“Cada soci comprava la parcel•la que li tocava o que volia i cadascú edificava el que ell volia. Depenent dels seus pressupostos o dels seus gustos. Per això totes les cases són diferents. No n’hi ha dues d’iguals.”
Tot i això, tenen elements noucentistes característics en, per exemple, baranes o esgrafiats. La història de les Cases dels Periodistes de Can Baró s’ha pogut documentar especialment bé gràcies a les imatges aportades per alguns dels fotoperiodistes que hi vivien.
“Una de les cases que ja no existeix, la d’en Josep Brangulí, ell i els seus fills van ser els pioners del fotoperiodisme a Catalunya i hi ha centenars de milers de fotografies seves a l’arxiu nacional i un altre fotoperiodista, una mica més jove i que va començar més tard va ser en Josep Maria Segarra.”
Seva és aquesta fotografia aèria que permet veure la configuració del barri a l’època. De les 68 cases que es van projectar finalment se’n van fer 51 i ara en queden 24. Són les que l’Ajuntament ha decidit preservar en aquest mandat municipal.
