Després de la Guerra Civil, durant la postguerra, la cultura catalana estava prohibida. Van sorgir, però, maneres de reivindicar-la.
MERCÈ SALA, Esbart d’Horta
“El lema era, no podem parlar en català, no poden escriure en català, doncs ballem en català. I aquí va néixer, així van ser els inicis de l’esbart.”
Van aprofitar l’estructura dels Lluïsos d’Horta, amb el Josep Maria Castells, professor de l’Institut de Folklore de Catalunya i soci de l’entitat. Al principi, l’Esbart d’Horta només actuava dins del centre parroquial però amb els anys va anar ampliant horitzons.
“Cada vegada més, la gent els avisava i els cridava per més festes. Sobretot festes majors. La festa major és l’espai ideal on es ballen aquestes danses.”
“Cridar l’Esbart d’Horta per un esdeveniment era omplir la sala perquè aleshores no n’hi havia gaires. Ara hi ha molts esbarts. Aleshores no n’hi havia tants i era una cosa que a la gent li agradava perquè era una dansa catalana, no vista pel carrer ni per cap lloc i, per tant, hi havia una acceptació important.”
Hi ha hagut actuacions sonades, com quan van participar en la inauguració del Camp Nou.
“L’esbart ha participat en els Jocs Olímpics, en el Fòrum de les Cultures, ha fet viatges per Europa.”
Les actuacions consagrades són les que fan cada any al barri pel Festival de Primavera i per la festa major, al setembre. Les d’aquest 2016 han estat especials ja que l’entitat ha celebrat el 70è aniversari.
