Aquest és el petit museu del Reial Club Esportiu Espanyol al barri del Carmel.
GABRIEL MARTÍNEZ, col•leccionista
“A mi m’agrada ensenyar-lo perquè penso que és bonic que la gent pugui veure coses de l’Espanyol i que se sàpiga que té una història important i maca.”
Va començar la col•lecció l’any 2000 i ara no els té comptabilitzats, però acumula milers d’articles.
“He acabat aquesta col•lecció de la temporada 44/45.”
Cromos antics, clauers, documents o fins i tot banderins oficials com aquest d’un partit de la copa de la UEFA entre l’equip blanc-i blau i el Feyenoord. També samarretes, no només dels equips de futbol.
“Antigament tenien més seccions, tenien la de bàsquet.”
Fins i tot ha cedit peces per a exposicions del club. Les aconsegueix per internet, en antiquaris, botigues de col•leccionisme o mercats de segona mà.
“També és cert que hi ha gent que sabent que tinc això em donen coses, el que tenen a casa, coses que tenen guardades en un armari i els agrada que les tingui aquí exposades.”
Obre el seu petit museu a visites concertades. És soci des de l’any 79, d’aquells que va al camp sempre.
“El meu pare i la seva família eren de l’Espanyol, jo vaig néixer a casa meva i es parlava de l’Espanyol i hem seguit la nissaga familiar.”
La col•lecció li ha permès aprofundir en la història de l’equip del seu cor. Si s’ha de quedar amb una època escull la d’abans de la Guerra Civil i amb Dani Solsona, si hagués de triar un jugador.
“Un referent, un migcampista que tenia una qualitat boníssima.”
Com a seguidor acèrrim, veu el present i el futur del club amb esperança.
“Ara amb el senyor Cheng estem contents perquè ha vingut a salvar-nos havent tocat fons.”
