1955, finalitzen les obres de l’Hospital Vall d’Hebron. En un primer moment, no es va dir així. Era la Residència Sanitària Francisco Franco. La va inaugurar el dictador i encara era lluny de ser un hospital de referència.
VICENÇ MARTÍNEZ, gerent de l’Hospital Vall d’Hebron
“Quedava una mica marginat, a la muntanya. També per l’origen que tenia, un dictador que se l’estimava poc aquí i per tant, de fet al portar el nom que es va canviar tan aviat com va ser possible doncs repercutia en un impacte negatiu.”
Les comunicacions de la zona van millorar i la feina dels equips de metges van situar-lo a l’avantguarda de la investigació mèdica.
“Entre que la ciutat ens ha anat arribant i la potència del talent professional que hi ha hagut aquí, no ara sinó des de l’inici, ha fet que aquí hi hagi un pol d’atracció científic.”
I es va anar quedant petit. El 1965 se’n va fer la primera ampliació per oferir més serveis. L’escola d’infermeria, una de les primeres de l’estat, n’és un exemple. La innovació ha estat una constant en la història de l’hospital.
“Hem fet la primera diàlisi de l’estat, el primer trasplantament de ronyó de l’estat, el primer trasplantament hepàtic infantil de l’estat...”
Actualment acull 40.000 pacients diaris. I durant aquest any, programen activitats diverses amb la voluntat d’obrir-se als barris dels voltants aprofitant que l’Hospital Vall d’Hebron compleix 60 anys.
